Ara ve Nadal i matarem al gall... i a la tia Pepa li donarem un tall

L'alimentació sempre ha estat un pilar fonamental en relació a la cultura de cada país, religió, família, club, individu... Les celebracions estan directament relacionades amb el menjar (però menjar no sempre va lligat a una celebració), i és en aquestes en les que es prioritza l'alimentació relacionada amb dos aspectes: plaer i ostentació; l'aliment ofert per motiu d'al·legria ha de ser social i culturalment acceptat i ha de fer quedar bé a l'amfitrió. Qui ofereix col bullida i pollastre al forn en el dia del seu aniversari? Qui convida a dinar als seus amics i no prepara un bon postra per acabar l'àpat?

Quan escollim un aliment busquem, a més d'una font de nutrients, sensacions concretes que materialitzin els nostres desitjos: tots en algun moment "necessitem" xocolata en un moment trist, o es menja compulsivament quan se senti inquiet, o no es menja si està nerviós...

Tants caps tants barrets... o tants caps tantes diètes! De tipus de dietes (entenent dieta com a filosofia del menjar de cadascú, no com a "règim, posar-se a dieta") n'hi ha moltes i cada individu escull la que considera que s'adapta més a la seva filosofia de vida, la manera d'entendre la seva pròpia existència. La dieta omnívora permet el consum de tot (tenint en compte la cultura de cada individu); i la dieta ovo-lacto-vegetariana exclou el consu de determinats aliments per tal de consumir únicament vegetals, ou i derivats, llet i derivats, convertint-se aquesta en la dieta més equilibrada possible. També podem optar per una dieta vegetariana amb consum exclussiu d'aliments d'orígen vegetal i exclussió de carn, peix, ous i derivats, làctis i derivats. La dieta macrobiòtica està basada en la religió Zen, que classifica els aliments en Yin y Yang; i la dieta frugívora està basada en fruits sense fer quelcom que pugui malmetre la planta (fruits que abandonin la planta de manera natural, sense intervenció humana).

Cada cultura segueix un patró alimentari propi que la fa única i especial... i afortunadament (opinió personal) podem permetre'ns el luxe de dir que vivim en una zona fidel (convendria matissar aquest últim punt de fidelitat, però això és un altre tema) a la Dieta Mediterrània. Espanya, nord d'àfrica, Itàlia, Grècia, Líbia, Egipte, Jordània, Siria, Turquia... des de temps abans de Crist tots aquests països feien intercanvis pel mediterrani a través de la navegació; el Mare Nostrum és el centre de l'univers.

I ara ve Nadal, i matarem el gall... i omplirem les taules de plats típics Nadalencs, propis de la cultura a la que pertanyem. En les dates a les que ens apropem, menjar es transforma en quelcom més que Nutrició, i es que per això la professió de Nutricionista va estretament lligat a la de Dietista... perquè no mengem nutrients aïllats: no mengem hidrats de carboni, no mengem vitamines, no mengem fibra, no mengem minerals... mengem aliments, i els mengem en un context concret, amb una companyia concreta i en una situació molt determinada.

Per sort o per desgràcia he tingut la oportunitat (diverses oportunitats) de passar els dies 25 i 26 de desembre, així com 1 i 6 de gener en àmbit laboral, i puc assegurar que el dinar no te res a veure amb el que haguès viscut a casa. És que a la feina no és Nadal el dia 25 de desembre? Sí, ho és, però el context social és completament diferent. Sí, he dinat bledes bullides i un peix al forn i una mica de fruita del temps en un 25 de desembre, mentre el meu "jo" de fèia 3 anys s'enfartava d'escudella i pollastre farcit amb prunes. ummm... Però estant a la feina... no el trobava a faltar.

Possiblement no hi entri al cap de ningú menjar bledes i peix en un dia de Nadal... perquè el dinar de Nadal és molt més que menjar; és retrobar-te i compartir, sobretot compartir: compartir experiències, compartir les teves darreres anècdotes, compartir l'ampolla de cava, compartir els regals del pare noel, compartir l'últim tros de torró amb el del costat, compartir els beneficis de la lotería a parts iguals (això els més afortunats), compartir un bon mal de panxa en acabar el dinar...

Algú s'ha parat a analitzar què és el que ingerim (a nivell de nutrients) en un àpat nadalenc?. Jo no, i potser millor no fer-ho perquè possiblement ens esgarrifaríem (si més no, jo ho faria), però això "és igual" perquè l'important és haver compartit la taula. El Nadal no deixa de ser una excusa com pot ser un aniversari, un casament o un bateig... és l'excusa perfecta per reunir als qui no han tingut ocasió anteriorment (segur que molts ens sentim identificats), perquè passi el que passi saben que reserven aquell dia, aquelles hores, aquells moments... per compartir amb qui han escollit.

Bones Festes a Tothom!