martes, 12 de enero de 2010

Plan Bolonia a examen

Una vez fuera de la universidad comencé a oír campanas sobre un tal “plan Bolonia”. No entendí muy bien de que se trataba. Había posturas a favor y otras en contra (muchas en contra) y, sobretodo, me quedé con la idea de que debería volver a la universidad al cabo de un tiempo porque la titulación pasaría a 4 años y, por lo tanto, a grado (equivalente a la tradicional licenciatura).

Así ha sido, y después de trabajar a lo largo del primer cuatrimestre ha llegado el tan temido por los estudiantes período de exámenes.

Este año ha sido diferente a los anteriores. Sí, porque tal y como propone el Plan Bolonia se ha dado al esfuerzo realizado a lo largo del cuatrimestre la importancia que merece (a nivel de calificación cara al expediente, me refiero), con lo que el peso del examen para la nota final disminuye considerablemente. Han sido unos meses de trabajar, presentar proyectos, buscar información, analizar casos... Pero se agradece a la hora de hacer el examen y, en especial, lo agradeceré a lo largo de la vida laboral. Porque, siendo realistas, todos sabemos que en pocos días olvidamos lo que hemos EMPOLLADO para “vomitar” en el examen, pero el MÉTODO DE TRABAJO: aprender qué tienes que buscar, dónde lo tienes que buscar y cómo lo tienes que buscar; es con lo que te quedas, y lo que te hace salir adelante en la situación más compleja que se te pueda plantear en el futuro.

9 comentarios:

  1. Així doncs, tu creus que el Pla Bolonya no és tan dolent com diuen alguns?

    La veritat és que he sentit gent a favor i molta (com tu dius) en contra, però mai NINGÚ que dediqués una mica de temps a explicar el per què de cada posició.

    Pel que expliques, sembla ser que el sistema és millor. Jugar-s'ho tot a un examen mai ha estat just (tot i que jo tenia una sort impressionant jaja però aquestes coses més val que no les expliqui ;-))

    M'ha agradat llegir aquesta versió pràctica sobre una de les coses que representa aquest nou Pla :-)

    ResponderEliminar
  2. Haig de reconèixer que no n'estic informada al 100% de les bases del pla Bolonya, així que em limito a comentar la meva experiència, a partir de la qual reflexiono i considero que els ANTI-bolonya ho són tenint en compte que aquest pla implica treballar dur durant tot el curs, a més d'augmentar el nombre de crèdits totals a cursar (especialment a partir de pràctiques professionals) mentre que amb l'antic pla era suficient amb estudiar els dies abans de l'exàmen. Si més no, jo m'estimo més el sistema que fa servir aquest any la universitat a la que estudio.

    ResponderEliminar
  3. No sé per què, sempre havia sospitat que els que es queixaven no tenien massa ganes de treballar :-))

    ResponderEliminar
  4. Sí, bé, és només la meva opinió. Sovint observo situacions en les que, davant un canvi, la primera reacció humana és queixar-se; sembla que ens faci mandra canviar petites (o grans) coses, i moltes vegades aquest canvi representa quelcom positiu, però... és diferent, i per això no ens agrada.

    ResponderEliminar
  5. Respetuosamente, discrepo.
    Podría yo ahora hacer una carrera con el Plan Bolonia? Francamente, lo tendría complicado, con lo cual la Universidad me está discriminando.

    ResponderEliminar
  6. Com a tota reforma, el pla Bolonia te aspectes positius i aspectes negatius. Per que el tinc entes la gent no es queixa de la metodologia o de la qualitat del ensenyament, sino que es queixa perque la reforma ha comportat la desaparició de carreres "que no eren rentables". Un altre aspecte que no ha agradat gaire es el fet que amb el pla Bolonia s'han augmentat les hores d'assistencia obligatoria, amb lo que comporta que tota aquella gent humil, que no te prous diners per dedicar tot el dia als estudis, no podrá cursar una carrera; parlant en plan bestia, tot això va enfocat a que nomes podran tenir carreres els fills de papa...

    ResponderEliminar
  7. No quito la razón a ninguno de estos dos comentarios, pero mantengo mi criterio en cuanto a lo que dije en un principio y lo único en lo que he "defendido" el plan Bolonia: considero que la metodología seguida y el plan de estudios propuesto (a nivel interno, una vez dentro de la universidad) es más acertado que el plan "antiguo", con el que podías sacarte un título con esfuerzo de unos días antes del examen.

    ResponderEliminar
  8. El teu criteri es realment molt interesant i estic convençut que tan la senyoreta Ana Belén com jo estem molt contents que aquest canvi en la metodologia sigui del teu gust, pero els nostres comentaris venen perquè tan tu com la altre noia no sabieu exactament a que eren degudes les queixes cap al pla Bolonia, del pequè tan rebombori i simplement hem intentat explicar-vos del perque de tot plegat :)

    ResponderEliminar
  9. Si! Ho se! i agraeixo que ho hagis explicat. Sí que havia sentit campanes sobre els motius de les queixes però trobo que la teva manera d'explicar-ho és senzilla i clara, m'ha agradat molt llegir-ho i així puc comprendre millor per què la gent està tan enfadada amb el tema.
    Tant el vostre com el meu són dos punts de vista que, tot i que semblin molt diferents, no tenen per què ser incompatibles. Es tic segura que l'Assumpta també n'haurà tret profit, de les vostres intervencions.

    ResponderEliminar